En un matí radiant, retornàvem a la Bombonera de Sant Quirze. Un Pavelló Gimnàs que ha vist molta èpica als darrers enfrontaments entre kiris i UESC. Avui, però, no ha estat el cas. Avui el nostre equip ha aconseguit, amb ràfegues de joc fins i tot brillant (i una mica de #ladoscuro, tot sigui dit) superar un rival que se'ns atravessava sempre. Val a dir que el Sant Quirze estava molt mermat per lesions i cessions, segons fonts d'aquest periodista ben informat😎
Començava el partit amb el tanteig habitual de les darreres jornades. El nostre equip és com un motor benzina dels antics, cal engegar-lo amb l'estàrter. Uns minuts inicials plens de força i desencert per ambdues parts, on cada cistella era com un petit part. El moviment de pilota costava, els rebots es pagaven cars. Elles aplicaven una pressió forta en tres quarts de pista (que més tard els ha costat bastant cara des del punt de vista de resistència física) i les nostres es deixaven pressionar. Tot amanit amb el poc encert en el tir per ambdues bandes... a falta de 3 minuts per acabar el quart, un empat a 12 i les espases, que no les cistelles, ben amunt.
Llavors hem vist la primera nota brillant de la jornada. Una tímida accel·leració després d'apagar l'estàrter, incloent bones recuperacions de pilota amb entrades i algun tir exterior de jugadora que no tira habitualment, hem aconseguit un primer avantatge de 5 punts que tan sols una cistella més tir adicional han reduit al 15-17 del final del periode.
I així hem arribat al segon quart que només s'ha diferenciat del primer en què el marcador assenyalava un 2 en lloc d'un 1. "Toma y daca" constant, lluita amb força contra la seva pressió, baralla constant sota les cistelles. Partit de bases i pivots, vaja. Les nostres petites mantenint el tipus i lluitant-ho tot, les nostres grans imposant la seva llei en defensa. Malgrat tot, el marcador es mantenia igualat per la falta d'encert dels dos equips, per la superioritat de les defenses sobre els atacs.
Fins que, com al primer periode, i a falta de 4 minuts, al sempre ben il·luminat Gimnàs totes les fotos han quedat velades per una fase de joc de la UESC brillant, amb B majúscula. Les nostres recuperaven una i altra vegada la pilota, algun cop fins i tot sobre sacada de fons. Entrades, triples, cistelles de tir, moviments de pivot... dels 20-24 a -4 pel final, fins i tot el marcador s'ha sorprès del 22-37 que assenyalava al final del periode. Això fins i tot tenint en compte una antiesportiva no aprofitada per les kiris, bastant enfonsades.
La nostra "Grada d'Animació" no en perdia detall😜
Xerrada recapitulativa a la mitja part, una bona pràctica que ja va sent habitual al nostre equip.
La represa del partit ha estat el nostre moment #ladoscuro. Quasi quasi amb L majúscula. Uns minuts de desconcert total en atac, on no entrava res, però sobretot en defensa, on les que entraven eren les jugadores del Sant Quirze. Ja em veia buscant al mòbil la farmàcia de guàrdia més propera per recarregar el Sintrom. Del 22-37 de partida, la cosa s'ha posat en un 33-41 que no augurava res de bo. El públic del Sant Quirze empenyent fort (cosa habitual) i el fantasma dels finals èpics habituals ensenyant la cadena i la bola.
Per sort, la nostra banqueta permet múltiples canvis, al contrari de la seva. I al final hem trobat la combinació de la caixa, moment clau d'entrenador. Reforçant el control de la pilota i serenant el joc per evitar perdre-la tontament, el partit s'ha redreçat. Elles s'han anat apagant lentament degut al gran esforç físic fet fins a aquells moments i hem tornat a poder trenar entrades, combinacions i assistències en atac... una altra petita reacció que ens ha portat al 37-48 del final de periode (37-40 al lluminós enganyós del Pavelló Gimnàs, on els vuits dels rivals són zeros...).
La davallada física de les rivals ha continuat, amb alguna lesió inclosa, i ha estat aprofitada per les nostres en una altra fase de joc brillant que ni la cera Alex... Avui la combinatòria d'entrada del base i assistència al pivot estava de moda, i les pivots ho han aprofitat sense pietat. La diferència al marcador anava augmentant i res ho podia parar. Els tirs lliures, un cop més, ajudant en les victòries (fins i tot els de Miss Puiggené😜).
La resta del partit no ha donat per gaire cosa més: una petita reacció rival a falta de 2 minuts i les nostres s'han deixat alguns punts de diferència... i alguna ungla (Miss Monsó ha decidit provar un nou sistema de manicura😘).
Però la cosa no ha anat a més. En un final de geni i per deixar clara la brillantor d'avui, res d'èpica i un resultat sense discussió: 48-69.
Al final, celebració merescuda. La setmana que vé rebem el Tecla Sala. Seguim així, senyores!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada