Darrer partit de la fase de grups el viscut aquest diumenge al fortí del PAV 1 de Sant Cugat.
Amb el primer lloc matemàticament a la butxaca, calia fer una demostració del perquè s'ha guanyat amb una jornada a l'avançada i fer un bon resultat. Massa partits s'havien decidit als últims instants i tocava alguna cosa més.
En aquest context, l'equip ha sortit una mica despistat al primer vuitè, segurament com a conseqüència de l'absència de l'entrenador a la fase d'escalfament i primers instants de joc. Superades en intensitat per les rivals, el seu millor joc col·lectiu no s'ha vist recompensat, arribant als primers cinc minuts cinc punts per sota (4-9).
El canvi de xip s'ha produït ja en el segon període, a diferència d'altres partits on trigava més la reacció. Amb molta, molta empenta, pressió, bona col·locació a la pista i convenciment, les negres han aclaparat les barcelonines, que tot just si aconseguien passar de mig camp. Un contundent parcial de 11 a 1 ha situat ja per davant la UESC situant al final d'aquest tram un 15 a 10 en el marcador.
Però el Roser no ha volgut ser un convidat de pedra i ha mirat d'aturar aquesta dinàmica. Amb un joc de tu a tu i amb els atacs imposant-se a les defenses, el joc s'ha equilibrat i també el marcador. Molta lluita, vivesa a la pista i diversió a les grades, l'electrònic indicava un 21 a 18 al finalitzar el tercer parcial.
Mateixa tònica fins arribar al descans: molta lluita, pressió, alguna transició ràpida i intercanvi de cistelles. Igualtat i emoció, tot i el control aparent de les locals que no s'acabava de concretar. En general però, minuts de bon bàsquet i de sana competició. 27 a 24 a la mitja part.
A la represa, minuts d'excel·lent joc de les noies d'Oriol Català, amb boniques combinacions, ràpids contraatacs, bon posicionament defensiu i alegria i confiança general en les seves possibilitats. Totes les jugadores aportaven, provant coses i fent alguna cistella de veritable qualitat. Les visitants només responien a cop de voluntat i amb joc individual, insuficient per aturar l'empenta santcugatenca. El tanteig, 37 a 29.
En el sisè període, més del mateix. Bonic joc negre, amb fluids atacs que malauradament no es veien tots concretats amb punts, i un Roser amb més voluntat que encert. Tot i això, un espectacle distret per l'espectador, que gaudia de la matinal a cor què vols. La diferència s'anava eixamplant a poc a poc, finalitzant el minut trenta amb un clar 45 a 34.
Aquests onze punts de marge van arribar a ser dotze a l'inici del setè vuitè, però una reacció d'orgull del Càmping Bianya Roser va fer trontollar els esquemes de la UESC, capgirant-se els papers com un mitjó. Ja no hi havia sortida de pilota, ni bona defensa, ni control del rebot. Els llançaments visitants es succeïen, i els punts anaven caient un rere l'altre. Així, es va arribar a l'empat a quaranta-sis punts, però un tir lliure, un bon bàsquet i dos punts de múrries sota cistella al darrer segon tornava a donar aire a la UESC, mantenint el lideratge del partit (51-46).
I a partir d'aquí, monòleg local amb grans jugades, individuals i col·lectives, que deixava palès la diferència com a equip entre un i altre conjunt més enllà de les individualitats. Aquesta és la virtut i el punt fort d'aquest grup de jugadores: el grup. Com a conseqüència, amb un parcial de 12 a 2, el marcador final va ser de 63 a 48, quinze punts de marge, el màxim aconseguit aquesta temporada.
I ara? Doncs a gaudir d'unes merescudes vacances, i a preparar-se per encarar la lliga regular, ja en el grup B1, amb els equips més potents dels altres grups de classificació.
Bones festes i fins l'any que ve. Grans emocions ens esperen.
Ubuntu!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
