Èpic partit el viscut ahir al gimnàs municipal de Sant Quirze del
Vallès en la visita a la pista del líder imbatut després de sis jornades de
lliga.
Orgull en vena: la UESC ha aconseguit finalment
esdevenir un equip. Manquen coses per polir, és clar, però va per bon camí. El
nivell d'entrega, fortalesa mental, solidaritat entre jugadores, seriositat
defensiva, col·locació i lluita pels rebots va ser màxim. Van creure en la
victòria i van aconseguir superar totes les dificultats i els obstacles
diversos amb què es van trobar.
Però anem a pams. El primer
parcial va ser molt igualat, amb un Sant Quirze que va deixar clar des de la
botzina inicial quines serien les seves senyes d'identitat: pressió forta,
posar mans en totes les jugades, obstaculitzar les línies de passada i no
permetre cap cistella fàcil rival. Les noies de Marc Játiva, ahir de blanc,
lluny d'arronsar-se, van plantar cara oferint oposició amb les mateixes armes.
D'aquesta manera, el partit va
arrancar ja molt intens des de bon començament, i no va decaure en tot el
partit, ans el contrari.
En els primers minuts, completa
igualtat, i només en els darrers dos, les locals van situar-se cinc amunt que
es van quedar en tres després d'una cistella visitant gairebé al finalitzar
(15-12).
El segon quart va ser local.
Amb una defensa molt i molt forta, les negres van mostrar contundència i una
bona de sortida de pilota, aconseguint posicions de llançament còmodes però
llunyanes, demostrant la seva fortalesa en el tir exterior. Per contra, les
santcugatenques anaven una mica de bòlit sense perdre en cap moment la cara al
partit i sense enfonsar-se. En altres moments de la temporada, les rivals
s'haguessin allunyat gairebé definitivament, però ahir no. La diferència va
augmentar, cert, però la sensació de competitivitat hi va ser present sempre,
la qual cosa deixava esperances a l'afecció que s'havia desplaçat a Sant
Quirze. Marcador, 34 a 25.
Després del descans la UESC va
començar a posar una marxa més. El joc es va tornar a equilibrar amb els
mateixos termes que a l'inici, amb la diferència que a mesura que anaven
passant els minuts la pressió per guanyar i donar un pas important per
l'esdevenir de la lliga anava influint en les decisions de les jugadores. La
grada també s'anava escalfant i els crits d'ànim d'una i altra banda del
pavelló cada cop eren més evidents i sorolloses. La lesió d'una jugadora blanca
va ser l'únic instant de silenci momentani. Amb tot això, es va arribar al
minut quinze amb avantatge encara local (49-41).
Però no va ser fins l'últim
quart quan tot va esclatar. Una cistella inicial de la UESC situava les
blanques a tan sols sis punts i ja es va veure que la remuntada era possible.
Les noies del Sant Quirze també ho van percebre i ho van gestionar malament.
Les blanques, amb una pressió
asfixiant i lluitant totes i cadascuna de les pilotes dividides fins la
sacietat, provocaven molts errors en les locals que a poc a poc anaven perdent
confiança i s'embolicaven en un joc travat i poc vistós.
A la graderia, els seguidors de
la UESC celebraven cada robatori, cada cistella, cada bona acció com si fos la
definitiva. Els crits de "UESC, UESC" ressonaven per tot, mentre
l'afecció local era més tímida en el seu suport.
Així, les diferències es van
anar reduint a poc a poc, punt a punt. L'ingent treball defensiu de les cadets
va col·lapsar el Sant Quirze que tan sols va anotar vuit punts en aquest
període.
A manca de poc més de dos
minuts per l'acabament, es va capgirar el marcador. A partir d'aquest instant,
nombroses imprecisions per ambdós conjunts, moltes faltes personals i tirs
lliures i l'emoció a flor de pell.
Les visitants aconseguien la
màxima diferència però no estava res decidit. Amb 55 a 58, temps mort local.
Jugada ràpida que acaba amb falta personal. Dos tirs, dos encerts. 57 a 58 amb
mig minut per endavant. Temps mort visitant. Jugada de circulació de pilota
però amb poc encert al mirar d'encarar cistella. Robatori local amb vuit segons
de marge. Transició ràpida però recuperació de la posició blanca que
impossibilita l'entrada a cistella. Passada enrere i llançament de mitja
distància sobre la botzina final que a diferència d'altres fases del partit, no
toca ni anella.
Final del partit. 57 a 58 i
victòria santcugatenca amb els seguidors embogits celebrant amb aplaudiments i
abraçades el triomf merescut.
Amb aquest resultat, la Unió
Esportiva Sant Cugat continua comptant per victòries els partits i ara sí que
es pot dir que aspiren a tot. La setmana vinent, la de descans per l'acabament
de la primera volta, recuperaran els partits pendents, dos partits en dos dies
i comprovar, si per fi, es situen en primera posició i són campiones d'hivern.
Fins el cap de setmana vinent,
força UESC!
Com sempre, trobareu totes les fotos (i algún video...) del partit a l'àlbum Google:
