Avui intentaré explicar –potser
poso més pa que formatge, però l’emoció em pot fer ser inexacte- el que s’ha
viscut avui en el primer partit del MIC U16W al pavelló de Begur.
Amb un ambient de
categoria (taula amb estadístiques, tres àrbitres, presentació de les jugadores
dels equips) arrencava el campionat tant per la UESC com pel CB Grifeu Llançà.
Amb molts nervis a la
pista, les santcugatenques –que jugaven com a visitants- semblava que s’assentaven
més ràpid i millor al joc i prenien els primers avantatges. Les bones
combinacions negres no acabaven de reeixir per l’última passada imprecisa o un
tir fàcil errat, però les maneres eren les adients i tot semblava prou
controlat. Les empordaneses feien un joc senzill però efectiu i amb bon joc
sota els cèrcols. Resultat després dels primers deu minuts, 8 a 12.
El segon quart ha estat
molt més equilibrat, les negres han començat a errar passades, amb errors no
forçats, i les locals han anat agafant confiança fent robatoris i sortides
ràpides que acabaven amb cistelles senzilles. Amb tot, la UESC ha mantingut la
davantera en el marcador a l’arribar al descans (19-21).
El tercer període ha
estat el més fluix per part de les noies de Marc Játiva. Sense control,
atabalades i amb un punt d’ansietat, prenien decisions equivocades i no hi
havia fluïdesa ofensiva, mentre que en defensa tenien dificultats arribant tard
a algunes pilotes dividides. Així, les grogues han capgirat el marcador i s’han
posat per davant (33 a 31).
El quart quart s’ha
iniciat amb certa incertesa i amb molt nerviosisme. Les afeccions animant a cor
què vols intentant posar un granet de sorra en desencallar l’equilibri existent
d’un o d’altre cantó. El joc s’ha travat i la UESC no trobava el camí correcte.
La precipitació les ha perjudicat i ha permès al Llançà obrir una escletxa de
sis punts que semblava definitiva a poc més d’un minut i mig per al final
(41-35).
Però les negres són molt
negres i a base d’una pressió fortíssima, asfixiant les rivals i no concedint
marge per pensar han aconseguit una cistella i un robatori més assistència que les
situava a només dos punts a manca de vint-i-vuit segons per acabar. Les grades
traient fum de l’emoció. Una possessió que no ha reeixit de les locals ha
deixat uns segons les visitants per fer un atac amb èxit i empatar el partit
(41 a 41). La pròrroga estava servida.
Els tres minuts d’afegit
han estat trepidants. Cistella de la UESC, cistella del Grifeu. Cistella de la
UESC i pèrdua de pilota groga. Poc més de vint-i-vuit segons i pilota per les negres.
Imprecisió en la conducció i recuperació local amb cistella de contraatac. Amb
2.2” de marge, temps mort. Atac negre, sens èxit. Nova pròrroga (45-45) i mans
al cap a la graderia. Màxima emoció.
Cistella inicial de la
UESC, contrarestada ràpidament amb dues cistelles grogues que es posaven dos
punts amunt. Atac poc clar negre que acaba amb una penetració i falta personal.
Un tir lliure encertat només i un punt avall encara per les santcugatenques.
Mig minut per jugar, crits de UESC, UESC! retronant al pavelló i pilota
empordanesa.
Pressió forta que acaba
amb pèrdua de pilota al límit de la possessió. Menys de vuit segons per
intentar el miracle. Atac ràpid i peus grocs. 4,4” i pilota negra a camp groc. Jugada
inversemblant que acaba amb una entrada embolicada amb falta personal en
defensa i cistella en jugada continuada sobre la botzina.
L’errada en el tir lliure
posterior és una anècdota. Crits d’emoció i joia a la pista i a la grada.
Abraçades per tot arreu. Final d’infart i alegria màxima.
Final del partit, 49 a
50.
Demà, segon partit
contra les russes del Spartak Widnoje, autèntica prova de foc per les guerreres
de Sant Cugat.
Força UESC!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada