dilluns, 29 d’octubre del 2018

27/10/2018 UESC - Bàsquet Bufalà: Don't play with my heart!


(Sintrom Forte patrocina aquesta crònica😜)

Partit més que disputat el que hem presenciat el passat dissabte al PAV1. Molt bona assistència de públic i un rival fins ara relativament desconegut... sembla que les haurem de conèixer molt més!

I per a l'afició, prova gratuïta de resistència cardiaca a càrrec dels dos equips. Un Junior Negre reforçat amb jugadores del Cadet que venen apretant fort ha començat el partit amb un bon domini de la situació, jugadores petites i ràpides sobre la pista que han sorprès el plantejament inicial defensiu de l'entrenadora badalonina. Amb un estira i arronsa constant, bon domini de la pilota, rebot guanyat i entrades constants a l'ampolla hem aconseguit un primer avantatge per anar al final del primer quart amb un 15-9 tranquilitzador...





... o aparentment tranquilitzador. En un segon periode per enquadernar al llibre dels horrors, ens han canviat el sistema defensiu a zona, i ens hem quedat clavades amb un amor "quinceañero" pel 15 al marcador, força romàntic però gens recomanable. Per part nostra, pèrdues constants de pilota i una eficàcia al tir exterior de zero patatero han propiciat que les noies del Bufalà, sense fer cap joc de l'altre món, anessin retallant la diferència tranquilitzadora i falta de 6 minuts el marcador ja reflexava un 15-15, i 15-17 a falta de 4... Cares de preocupació i batecs propis de subwoofer de botellón a l'afició local.



Per sort, una reacció del nostre equip ha permès, gràcies a un mínim encert en el tir (ja tocava, senyores) i assegurant els rebots en defensa, sortir de la trampa de l'amor quinceañero i acabar la primera meitat del partit amb un empat a 21 una mica més arregladet. El preu ha estat, però, carregar-se de personals.








A la mitja part, xerrada "relaxada" de la Ingrid per veure si reanimava la tropa... no aneu cap a la llum!



Però semblava que el nostre equip sí que volia anar-hi, cap a la llum. Una arrencada del tercer periode en la mateixa línia o pitjor, seguint sense saber com atacar la zona, sense encert en el bot i la passada, més nervis que jugadores al parquet i més acumulació de personals, i el partit volava cap a la llum: 21-30 i pujant.

Llavors, a la segona part del periode s'ha produit l'enèsima reacció de la temporada. Amb força i determinació, les nostres han aconseguit tranquilitzar-se. Amb un quintet ràpid sobre pista, tirant de bones entrades, millorant els percentatges de tir i tornant a manar al rebot sota els dos taulells, hem aconseguit retallar la diferència a -3 a falta de 3 minuts i només una jugada de sort i encert de les rivals ha permès anar amb 33-38 al quart i definitiu periode.







I aquí, Sintrom per donar i per regalar... 10 minuts d'absoluta bogeria, d'aquests que fan del bàsquet un esport totalment diferent i apassionant. Arrenquem amb un altre desastre on el desconcert en el tir i les nostres pèrdues de pilota constants han portat a la màxima diferència en contra: 33-44 a falta de 7 minuts i mig. Ni atac ni defensa, la llum blanca brillant i esperant un cert desenllaç... i ha estat un altre. Amb un cinc sobre pista amb 4 petites i una alta, ha tornat a aparèixer la pressió asfixiant a per totes, la recuperació de pilota constant, algun triple i la diferència anava caient i caient. Cal destacar aquí l'enorme progrés en el percentatge de tirs lliures, que resulten claus per ajudar, com en aquest cas, que el resultat passi de dels -11 a un empat a 48 a falta de 3 minuts. El públic no s'ho podia creure, ho havien tornat a fer.







Els darrers 3 minuts han estat un "toma y daca" per part dels dos equips amb més motivació que encert, i així arribem a un emocionant empat a 54 a falta de 22 segons i pilota per la UESC. Passen pocs segons de la possessió i un tir precipitat els retorna la iniciativa a les rivals. Per sort, gran tasca en defensa i recuperem la pilota i a falta de 1 segon i poquet, entrada, tir i... 56-54. Esclat al públic local, però com a les pelis de terror, la cosa no s'acaba quan tothom pensa que s'acaba. En una bona acció d'entrenadora ben curtida, la tècnica rival fa veure a l'àrbitre i la taula (amb raó) que s'han de disputar els 2 segons, demana temps i la sacada es fa sobre camp de la UESC. L'ambient es pot tallar i tornen els subwoofers a atronar. Per sort, la cosa acaba sense canvi al marcador.




Per tant, victòria treballada i soferta davant unes rivals que no han donat en cap moment treva. Senyores, ja ens agraden les emocions però si us plau, respecteu els nostres cors que ja tenim una edat!!😉😉😉

Proper partit a casa del Sant Quirze B, normalment un fortí per a nosaltres. Aquesta setmana arrassarem amb els stocks de Sintrom per anar-hi ben preparats!

Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:




dijous, 25 d’octubre del 2018

23/10/2018 CE Escola Carme - UESC: Nocturnitat i bon joc



Aquesta serà una mitja crònica del mig partit que vaig tenir el plaer de veure al Pavelló Sabadell Sud (jo li deia Campoamor, però es veu que ara queda més fi anomenar-lo així).

Partit endarrerit degut a la coincidència d'horaris amb la presentació d'equips del club del passat diumenge. Pel què sembla les noies no es volien perdre la batucada 😜. Al davant, un rival que sempre ha estat incòmode i lluitador. Tots recordem un partit èpic que vem guanyar al pati de l'Escola del Carme amb el temps esgotat, empat al marcador i un segon 😱 tir lliure encertat.

Quan em vaig incorporar a la grada, el marcador (com el cotofluix) no enganyava: 30-42. Semblava que al pavelló del nom refinat s'hi estava ja cometent un petit crim de joc, d'aquells amb agravant de nocturnitat. Els parcials dels primers dos periodes eren la prova de càrrec: 12-26 i 30-42. Pel què expliquen els testimonis, les armes trobades a l'escenari eren una pressió constant sobre la sortida de pilota de les rivals, l'encert en el tir exterior i moltes cames per córrer els contraatacs.

A la represa, oportunitat, motivació i medis més que suficients van aparèixer en escena per acabar de perpetrar el crim. El físic de l'equip rival va anar apagant-se, els robatoris de pilota es van fer constants i la nostra defensa cada cop era més agressiva. Cames, cames i cames... i elles fan 5 punts i nosaltres 17.








El darrer periode va ser una repetició del tercer, bon joc general amb alguns pocs rebots que s'escapaven i més tirs de tres dels que calien (els percentatges també fan ganes de cometre algun crim...). També va servir per assajar jugades per continuar millorant aquest aspecte, que serà clau quan ens enfrontem als equips que van per davant nostre a la classificació. El resultat final, 41-73, no deixa lloc a dubtes sobre la culpabilitat d'un equip que està en creixement tant des del punt de vista físic com tàctic.







I a seguir així, serial killers💪💪💪



Com sempre, trobareu totes les fotos del partit (aquest cop amb qualitat de crim amb nocturnitat i alevosia) a l'àlbum Google:

diumenge, 14 d’octubre del 2018

13.10.2018 UESC - Sese B: Bloqueig, entrada, partit



Partit seriós, amb ofici, el que vem tenir la sort de presenciar ahir al PAV1. Al davant, un rival d'aquells que sempre lluiten, que no donen res per perdut, dels que et donen malsons per les nits. Per sort i també per encert, el sistema de joc del nostre equip comença a donar els seus primers fruits, i poden ser fruits ben dolços.

El començament del partit va ser fred. Ja ens tenen acostumats aquestes noies a uns primers minuts de tanteig... però amb el cuento del tanteig teniem un 0-2 al marcador havent jugat ja 4 minuts. Del tanteig i del marcador futbolero vem passar a un ensurt, un 2-10 que potser pocs esperaven... repetició del pilla-pilla?

Però el nostre equip, ahir, no tenia cap ganes de pilla-pilla i amb un bàsquet seriós (molt seriós) tant en atac i en defensa i fent gala d'una bona resistència física, l'ensurt va passar a un 11-11 a falta d'un minut per acabar el quart i 13-11 al final dels primers deu. Màgia? No, pressió agressiva sobre la seva pujada de bola (ja veieu senyores, ara feu als rivals el que els rivals us feien abans), molt bones triangulacions en atac, i més atenció als rebots.






Al segon quart l'equip va decidir que ja hi havia hagut prou tanteig i ensurts, i amb una arrencada de les que es recorden van aconseguir la primera diferència de 10 punts. Durant els primers 5 minuts del quart vem poder veure jugades de mèrit, jugadores entrant com a punyals i un bon ús del bloqueig-entrada, tir exterior... tot el catàleg a pista. La segona meitat del quart es va jugar a un ritme més pausat, contemporitzant amb un marcador que sense ser decisiu ja mostrava com aniria la resta del partit: 33-24 i als vestidors.









La represa del partit ha estat un calc del segon: manteniment del resultat amb ràfegues de bon joc, algun triple (ara sí que es podien tirar), i pressió física sobre la seva conducció que les noies del Sese no es treien fàcilment de sobre. Un cop rere altre repetint el bloqueig-entrada i l'aparició de contraatacs ben conduits, algun d'ells amb "protagonistes sorprenents" 😜

Al final del periode, una tècnica a l'entrenadora rival per protestar, i tirs aprofitats... queden lluny aquells deuspercents en tir lliure, i que no tornin mai més! Al final, 50-35 al complicat marcador del pavelló.







I aquesta ha estat la tònica fins al final del partit: manteniment de diferències al voltant dels 18 punts, una tímida recuperació de les blaves per relaxament (54-40 a falta de 5 minuts), molts bloquejos, moltes assistències, molts rebots, algun tap i algun triple de mèrit. Al final, 67-48 i els punts al sac.






El cap de setmana que vé no tindrem partit per coincidència amb la presentació d'equips del club, s'ha endarrerit a un partit entre setmana amb un rival clàssic-classicorum: l'Escola del Carme. Fins llavors, a seguir entrenant i lluitant d'aquesta manera, equipasso!!



Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google: