Partit vibrant el d'aquest matí entre el Catòlic (el Circa de tota la vida) i la UESC, a l'alçada del temple basquetbolero que visitàvem. El vell pavelló de la Rambla Just Oliveras sembla ancorat en el temps, amb molta, molta història del bàsquet català allotjada sota el seu sostre. Per alguns de nosaltres, massa i tot 😜
El partit ha tingut un començament irregular per ambdues bandes. Molt poc encert en atac malgrat un relatiu relaxament en defensa, així ho demostra el parcial de 6-4 al minut 5 del primer quart. Passada aquesta fase de tempteig, les noies del Catòlic han pitjat l'accelerador per primera vegada, i el joc del pilla-pilla ha començat. Després de prendre un avantatge clar de 17-8 en uns moments de desconcert total en defensa i control de la pilota, les nostres han protagonitzat la primera gran recuperació amb gran despesa d'energia i més disciplina en l'aspecte defensiu. Al final del quart, un 19-16 al lluminós "vintage".
El segon periode ha estat una calca de l'anterior: un estira i arronsa amb un Circa més regular i una UESC amb llacunes importants en defensa i concentració seguides de fases elèctriques i brillants. De nou un parcial dur posava el resultat en 37-27 al minut 8, que es veia compensat per velocitat i determinació en l'entrada a l'ampolla combinat amb rebots ofensius i defensius. Finalment, una tècnica en contra nostre per protestar (Miss Guallart, shut up!), que el Catòlic no ha aprofitat per res, seguida de dues grandioses accions defensives i un triplaco (#aixisi) permetien la UESC "pillar" de nou les seves adversàries i marxar al vestidor amb 37-32.
...I del vestidor han sortit amb la mateixa tònica irregular. De nou un parcial demolidor de les verd-i-blanques, passant per sobre d'una (pressumpta) defensa nostra. Pressumpta per la seva base i l'escolta, que la perforaven com mantega tant des del tir exterior com l'interior, amb rebots en atac i segones (i terceres...) opcions. 45-35 a falta de 6 minuts per acabar el periode i torna a pillar. Ha aflorat un cert cansament i la quarta falta personal de la Martina (Miss Puiggené, please!) que han condicionat el joc. Amb tot això, la reacció que esperàvem com als dos primers quarts no s'ha produit: 49-40 i 10 minuts per arreglar-ho.
Per arreglar el marcador han sortit les nostres, i a fe que hem tornat a presenciar el pilla-pilla. Amb força i determinació, i aprofitant molt bé els minuts de descans que l'entrenador del Catòlic ha donat als seus dos ganivets, el nostre equip s'ha transformat: entrades a cistella trencant-ho tot (soroll d'ossos), rebots, alguna jugada combinada d'entrada i assistència (hi ha llum!)... i ens hem trobat per sorpresa de locals i visitants amb un 53-52 a falta de 6 minuts. Nou final èpic, tots a comprar el Sintron.
La lluita ha continuat, ells han tret tot sobre pista i les nostres, aquest cop, ja no han deixat escapar les pillades. A falta de 39 segons, les bombetes dibuixaven un 60-54 que s'ha convertit ràpidament en un 60-58 a falta de 3 segons, amb faltes provocades i el seu desencert en els tirs lliures, algun d'ells repetit i tot.
La lluita ha continuat, ells han tret tot sobre pista i les nostres, aquest cop, ja no han deixat escapar les pillades. A falta de 39 segons, les bombetes dibuixaven un 60-54 que s'ha convertit ràpidament en un 60-58 a falta de 3 segons, amb faltes provocades i el seu desencert en els tirs lliures, algun d'ells repetit i tot.
3 segons, tirem un triple al límit... i no entra. El pilla-pilla té aquestes coses.
Malgrat la derrota, ens podem quedar avui amb el nostre esperit de sacrifici i superació. Aquest contrari jugava, i molt.
Seguim!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada