(Sintrom Forte patrocina aquesta crònica😜)
Partit més que disputat el que hem presenciat el passat dissabte al PAV1. Molt bona assistència de públic i un rival fins ara relativament desconegut... sembla que les haurem de conèixer molt més!
I per a l'afició, prova gratuïta de resistència cardiaca a càrrec dels dos equips. Un Junior Negre reforçat amb jugadores del Cadet que venen apretant fort ha començat el partit amb un bon domini de la situació, jugadores petites i ràpides sobre la pista que han sorprès el plantejament inicial defensiu de l'entrenadora badalonina. Amb un estira i arronsa constant, bon domini de la pilota, rebot guanyat i entrades constants a l'ampolla hem aconseguit un primer avantatge per anar al final del primer quart amb un 15-9 tranquilitzador...
... o aparentment tranquilitzador. En un segon periode per enquadernar al llibre dels horrors, ens han canviat el sistema defensiu a zona, i ens hem quedat clavades amb un amor "quinceañero" pel 15 al marcador, força romàntic però gens recomanable. Per part nostra, pèrdues constants de pilota i una eficàcia al tir exterior de zero patatero han propiciat que les noies del Bufalà, sense fer cap joc de l'altre món, anessin retallant la diferència tranquilitzadora i falta de 6 minuts el marcador ja reflexava un 15-15, i 15-17 a falta de 4... Cares de preocupació i batecs propis de subwoofer de botellón a l'afició local.
Per sort, una reacció del nostre equip ha permès, gràcies a un mínim encert en el tir (ja tocava, senyores) i assegurant els rebots en defensa, sortir de la trampa de l'amor quinceañero i acabar la primera meitat del partit amb un empat a 21 una mica més arregladet. El preu ha estat, però, carregar-se de personals.
A la mitja part, xerrada "relaxada" de la Ingrid per veure si reanimava la tropa... no aneu cap a la llum!
Però semblava que el nostre equip sí que volia anar-hi, cap a la llum. Una arrencada del tercer periode en la mateixa línia o pitjor, seguint sense saber com atacar la zona, sense encert en el bot i la passada, més nervis que jugadores al parquet i més acumulació de personals, i el partit volava cap a la llum: 21-30 i pujant.
Llavors, a la segona part del periode s'ha produit l'enèsima reacció de la temporada. Amb força i determinació, les nostres han aconseguit tranquilitzar-se. Amb un quintet ràpid sobre pista, tirant de bones entrades, millorant els percentatges de tir i tornant a manar al rebot sota els dos taulells, hem aconseguit retallar la diferència a -3 a falta de 3 minuts i només una jugada de sort i encert de les rivals ha permès anar amb 33-38 al quart i definitiu periode.
I aquí, Sintrom per donar i per regalar... 10 minuts d'absoluta bogeria, d'aquests que fan del bàsquet un esport totalment diferent i apassionant. Arrenquem amb un altre desastre on el desconcert en el tir i les nostres pèrdues de pilota constants han portat a la màxima diferència en contra: 33-44 a falta de 7 minuts i mig. Ni atac ni defensa, la llum blanca brillant i esperant un cert desenllaç... i ha estat un altre. Amb un cinc sobre pista amb 4 petites i una alta, ha tornat a aparèixer la pressió asfixiant a per totes, la recuperació de pilota constant, algun triple i la diferència anava caient i caient. Cal destacar aquí l'enorme progrés en el percentatge de tirs lliures, que resulten claus per ajudar, com en aquest cas, que el resultat passi de dels -11 a un empat a 48 a falta de 3 minuts. El públic no s'ho podia creure, ho havien tornat a fer.
Els darrers 3 minuts han estat un "toma y daca" per part dels dos equips amb més motivació que encert, i així arribem a un emocionant empat a 54 a falta de 22 segons i pilota per la UESC. Passen pocs segons de la possessió i un tir precipitat els retorna la iniciativa a les rivals. Per sort, gran tasca en defensa i recuperem la pilota i a falta de 1 segon i poquet, entrada, tir i... 56-54. Esclat al públic local, però com a les pelis de terror, la cosa no s'acaba quan tothom pensa que s'acaba. En una bona acció d'entrenadora ben curtida, la tècnica rival fa veure a l'àrbitre i la taula (amb raó) que s'han de disputar els 2 segons, demana temps i la sacada es fa sobre camp de la UESC. L'ambient es pot tallar i tornen els subwoofers a atronar. Per sort, la cosa acaba sense canvi al marcador.
Per tant, victòria treballada i soferta davant unes rivals que no han donat en cap moment treva. Senyores, ja ens agraden les emocions però si us plau, respecteu els nostres cors que ja tenim una edat!!😉😉😉
Proper partit a casa del Sant Quirze B, normalment un fortí per a nosaltres. Aquesta setmana arrassarem amb els stocks de Sintrom per anar-hi ben preparats!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada