Partit seriós, amb ofici, el que vem tenir la sort de presenciar ahir al PAV1. Al davant, un rival d'aquells que sempre lluiten, que no donen res per perdut, dels que et donen malsons per les nits. Per sort i també per encert, el sistema de joc del nostre equip comença a donar els seus primers fruits, i poden ser fruits ben dolços.
El començament del partit va ser fred. Ja ens tenen acostumats aquestes noies a uns primers minuts de tanteig... però amb el cuento del tanteig teniem un 0-2 al marcador havent jugat ja 4 minuts. Del tanteig i del marcador futbolero vem passar a un ensurt, un 2-10 que potser pocs esperaven... repetició del pilla-pilla?
Però el nostre equip, ahir, no tenia cap ganes de pilla-pilla i amb un bàsquet seriós (molt seriós) tant en atac i en defensa i fent gala d'una bona resistència física, l'ensurt va passar a un 11-11 a falta d'un minut per acabar el quart i 13-11 al final dels primers deu. Màgia? No, pressió agressiva sobre la seva pujada de bola (ja veieu senyores, ara feu als rivals el que els rivals us feien abans), molt bones triangulacions en atac, i més atenció als rebots.
Al segon quart l'equip va decidir que ja hi havia hagut prou tanteig i ensurts, i amb una arrencada de les que es recorden van aconseguir la primera diferència de 10 punts. Durant els primers 5 minuts del quart vem poder veure jugades de mèrit, jugadores entrant com a punyals i un bon ús del bloqueig-entrada, tir exterior... tot el catàleg a pista. La segona meitat del quart es va jugar a un ritme més pausat, contemporitzant amb un marcador que sense ser decisiu ja mostrava com aniria la resta del partit: 33-24 i als vestidors.
La represa del partit ha estat un calc del segon: manteniment del resultat amb ràfegues de bon joc, algun triple (ara sí que es podien tirar), i pressió física sobre la seva conducció que les noies del Sese no es treien fàcilment de sobre. Un cop rere altre repetint el bloqueig-entrada i l'aparició de contraatacs ben conduits, algun d'ells amb "protagonistes sorprenents" 😜
Al final del periode, una tècnica a l'entrenadora rival per protestar, i tirs aprofitats... queden lluny aquells deuspercents en tir lliure, i que no tornin mai més! Al final, 50-35 al complicat marcador del pavelló.
I aquesta ha estat la tònica fins al final del partit: manteniment de diferències al voltant dels 18 punts, una tímida recuperació de les blaves per relaxament (54-40 a falta de 5 minuts), molts bloquejos, moltes assistències, molts rebots, algun tap i algun triple de mèrit. Al final, 67-48 i els punts al sac.
El cap de setmana que vé no tindrem partit per coincidència amb la presentació d'equips del club, s'ha endarrerit a un partit entre setmana amb un rival clàssic-classicorum: l'Escola del Carme. Fins llavors, a seguir entrenant i lluitant d'aquesta manera, equipasso!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada