Hi ha novetats al front, mi coronel. Partit batallat, competit, esgarrapat el que hem contemplat aquesta tarda de dissabte al PAV1. Una batalla de les que agrada presenciar, entre un exèrcit dur, competitiu, ràpid i sense contemplacions (la Grama) i un altre més panzer, mecànic, matxacón i disciplinat (la UESC). Algunes fases de duresa excessiva (faci-s'ho mirar, Mister Referee) no han aconseguit deslluir un gran espectacle entre aquestes noies, arribant a la primera pròrroga de la història del nostre equip (crec, encara que els més veterans potser em corregiran).
La batalla començava amb una UESC ben plantada a la pista i una Grama agressiva en la pressió sobre la pujada de pilota des del primer minut per replegar-se despres en un sistema defensiu zonal amb el seu poste a dalt que d'entrada no ens ha fet molt mal, però després s'ha anat fent feina. La UESC per la seva banda aconseguia sortir de la pressió i anava disparant els seus missils des de mitja i llarga distància, amb encert considerable, o bé amb jugades assajades repetides molts cops (bien, misses, bien). D'aquesta manera hem arribat a un parcial de 20-16, templant armes...
Al segon periode la Grama ha aconseguit imposar el seu joc: defensa zonal amb la gran a dalt frenant-ho tot, fent-se amb els rebots i armant contraatacs molt ràpids conduits per les seves petites. Dreta-esquerra i cap a dins sense contemplacions ni pietat, un i altre cop. Les nostres misses s'han posat una mica bastant nervioses amb el vendaval i han anat veient com perdien una posició rera l'altra. Cinc punts en set minuts no és per estar-ne orgulloses, soldades. D'aquesta manera el lluminós de la batalla marcava un 25-35 que per sort hem aconseguit maquillar al 34-39 al descans per una reacció amb tirs de tres i aclarits-entrades.
A la represa hem entrat en una fase de joc dur i deslluit, amb constants faltes (pitades i no pitades). La UESC ha aconseguit atacar la seva zona i ha recuperat gran part dels rebots, però els contraatacs del comando Grama continuaven sent implacables. I quan no contraatacaven amb les petites, jugaven amb les seves grans amb força èxit. Més terreny cedit i el periode acaba amb 43-49 i molt nerviosisme a un PAV1 força ple.
I llavors ha arribat el quart periode: la resistència. La guerra de guerrilles, la constància del nostre equip. Repetint jugada assajada una i altra vegada. Combinant amb aclarit i entrada. Sortint de la pressió per força (semblava mentida que a aquelles alçades de partit, la Grama continués pressionant d'aquella manera). I sobretot guanyant el rebot. Tot l'equip es llançava sobre els rebots tant en atac com en defensa, i així, (that's it, misses) es guanyen les batalles. Terreny recuperat: 52-57, 55-57, 57-57 i per fi 59-57 a falta d'1:26... l'ariet s'obria pas.
El darrer minut i mig ha estat rotllo joc de trons: campal. Totes les jugadores al límit: braços, colzes, plors. Arribem a 18 segons del final amb 59:59 i tirs lliures fallats per part nostra. Possessió i gran defensa fins faltar 3 segons i la perden. Queda 1 segon de batalla i possessió per la UESC. Temps lliures constants dels dos entrenadors. Anem a treure i... no treiem (5 segons): pa fusilarlas, oiga. Per sort, elles tampoc han encertat el darrer tir... i servida la primera pròrroga de guerra.
Els 5 minuts adicionals han estat menys intensos del que podiem esperar. Repetint la fòrmula i amb ganes i empenta i molts cops a sobre de la pista, la UESC s'ha emportat el partit. Resultat final 66-62, batalla victoriosa i a continuar somiant.
Y hasta aquí el parte.
El dissabte que vé ens espera el Sagrat Cor, que esperem que no ens faci patir del que el seu nom indica... Força UESC!!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
