dilluns, 25 de març del 2019

23/03/2019 UESC - BC Gramenet: Novetats al front


Hi ha novetats al front, mi coronel. Partit batallat, competit, esgarrapat el que hem contemplat aquesta tarda de dissabte al PAV1. Una batalla de les que agrada presenciar, entre un exèrcit dur, competitiu, ràpid i sense contemplacions (la Grama) i un altre més panzer, mecànic, matxacón i disciplinat (la UESC). Algunes fases de duresa excessiva (faci-s'ho mirar, Mister Referee) no han aconseguit deslluir un gran espectacle entre aquestes noies, arribant a la primera pròrroga de la història del nostre equip (crec, encara que els més veterans potser em corregiran).

La batalla començava amb una UESC ben plantada a la pista i una Grama agressiva en la pressió sobre la pujada de pilota des del primer minut per replegar-se despres en un sistema defensiu zonal amb el seu poste a dalt que d'entrada no ens ha fet molt mal, però després s'ha anat fent feina. La UESC per la seva banda aconseguia sortir de la pressió i anava disparant els seus missils des de mitja i llarga distància, amb encert considerable, o bé amb jugades assajades repetides molts cops (bien, misses, bien). D'aquesta manera hem arribat a un parcial de 20-16, templant armes...






Al segon periode la Grama ha aconseguit imposar el seu joc: defensa zonal amb la gran a dalt frenant-ho tot, fent-se amb els rebots i armant contraatacs molt ràpids conduits per les seves petites. Dreta-esquerra i cap a dins sense contemplacions ni pietat, un i altre cop. Les nostres misses s'han posat una mica bastant nervioses amb el vendaval i han anat veient com perdien una posició rera l'altra. Cinc punts en set minuts no és per estar-ne orgulloses, soldades. D'aquesta manera el lluminós de la batalla marcava un 25-35 que per sort hem aconseguit maquillar al 34-39 al descans per una reacció amb tirs de tres i aclarits-entrades.





A la represa hem entrat en una fase de joc dur i deslluit, amb constants faltes (pitades i no pitades). La UESC ha aconseguit atacar la seva zona i ha recuperat gran part dels rebots, però els contraatacs del comando Grama continuaven sent implacables. I quan no contraatacaven amb les petites, jugaven amb les seves grans amb força èxit. Més terreny cedit i el periode acaba amb 43-49 i molt nerviosisme a un PAV1 força ple.





I llavors ha arribat el quart periode: la resistència. La guerra de guerrilles, la constància del nostre equip. Repetint jugada assajada una i altra vegada. Combinant amb aclarit i entrada. Sortint de la pressió per força (semblava mentida que a aquelles alçades de partit, la Grama continués pressionant d'aquella manera). I sobretot guanyant el rebot. Tot l'equip es llançava sobre els rebots tant en atac com en defensa, i així, (that's it, misses) es guanyen les batalles. Terreny recuperat: 52-57, 55-57, 57-57 i per fi 59-57 a falta d'1:26... l'ariet s'obria pas.




El darrer minut i mig ha estat rotllo joc de trons: campal. Totes les jugadores al límit: braços, colzes, plors. Arribem a 18 segons del final amb 59:59 i tirs lliures fallats per part nostra. Possessió i gran defensa fins faltar 3 segons i la perden. Queda 1 segon de batalla i possessió per la UESC. Temps lliures constants dels dos entrenadors. Anem a treure i... no treiem (5 segons): pa fusilarlas, oiga. Per sort, elles tampoc han encertat el darrer tir... i servida la primera pròrroga de guerra.



Els 5 minuts adicionals han estat menys intensos del que podiem esperar. Repetint la fòrmula i amb ganes i empenta i molts cops a sobre de la pista, la UESC s'ha emportat el partit. Resultat final 66-62, batalla victoriosa i a continuar somiant.






Y hasta aquí el parte.

El dissabte que vé ens espera el Sagrat Cor, que esperem que no ens faci patir del que el seu nom indica... Força UESC!!!


Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:



dimarts, 12 de març del 2019

10/03/2019 UESC - Sant Quirze B: "Where are my ten points?"


Partit intens i vibrant, un més, el viscut en una tarda radiant de diumenge al PAV3. Com que no teniem res més que fer després del vermut i l'arròs, ens hem plantat tots al pavelló per veure un bon espectacle...
Ens visitava un equip Kiri compacte, petit i ràpid, plantant força més cara que al partit jugat a la seva pista.
I així començava el primer periode, amb un estira i arronsa entre l'atac ordenat de la UESC, amb un relatiu encert en el tir exterior, i uns contraatacs mortals del Sant Quirze dirigits per les seves base i escorta que deixaven l'Usain Bolt en ridícul. Molt de treball de les nostres a dins l'ampolla malgrat el ritme de joc era clarament de les rivals, i això es traduia en alternatives constants al marcador, amb petites diferències de 2-3 punts, per arribar al final del primer quart assenyalant orgullós un 21-18 de partidàs.







Al segon quart el joc es va anar serenant, i la UESC va aconseguir imposar la seva forma de fer. Ja sol ser el segon el millor quart de les nostres misses. Encert en la jugada assajada (bloqueig a dalt i penetració per una o altra banda, o tir exterior), encert en el tir de tres, domini al rebot i sobretot una defensa més pressionant que impedia les rivals córrer tan lliurement. D'aquesta manera les nostres aconseguien anar eixamplant la distància al marcador fins al final del quart, amb un triple diguem-ne que "inusual" sobre la botzina.










Deu punts d'avantatge que ja feien presagiar una segona meitat del partit plàcida i dominada... però no senyors, les nostres misses no volen això, les nostres misses tenen comissió sobre les ventes del Sintrom, i a fe que la volen cobrar!
Amb els primers dos minuts del tercer quart ja n'hi havia prou per entendre això de la comissió. Un autèntic daltabaix de falta de ritme, rifes de pilota amb pèrdua assegurada, pressió a destemps i nul encert al tir, sense esperar a que ningú tingués opció al rebot... pa qué. I per la seva banda, les kiris a lo suyo corrent i encistellant triples increïbles. El resultat d'aquest còctel no es va fer esperar: 51-43, 51-47, 51-50... immersió.
Per sort, aquest equip ja està tan acostumat als seus propis Dragon Khans que la capacitat de reacció no es perd mai. Amb cops de geni i empenta, i una mica més d'encert i paciència per tornar a la jugada assajada, es va parar la immersió per reflotar el submarí i deixar un 61-57 decorós al final del fatídic quart.








I així tot presagiava un nou final apretat, un més. El desenvolupament del darrer quart ha estat de poder a poder, amb un desgastament físic de les petites dels dos equips encomiable, corrent més quilòmetres que un F-1. Després que la UESC aconseguís el seu tímid avantatge, un Sant Quirze gran i crescut aconseguia, amb molt de treball, empatar el partit a 75 punts a falta d'un minut i mig. La tensió i els esforços en defensa eren tan grans que aquest resultat s'ha quedat enganxat amb Loctite al marcador fins que faltaven 15 segons!! Llavors una història que ja va semblant habitual: errada en atac per precipitació, falta personal amb dos tirs errats per la jugadora kiri, treiem faltant 8 segons, jugada que acaba en personal d'elles i tirs, per sort encertats per part nostra. Treuen amb només 3 segons de temps i aconsegueixen (misses, això nunca mais!!) arribar a la línia de 3 i tirar, però per pura xamba no entra. 77-75 i els punts per Sant Cugat.









En resum: algú ha vist per quin forat s'han escapat els nostres deu punts d'avantatge? Bufff...

El dissabte que vé ens espera el Tecla Sala en un altre partit d'odi frontal a les migdiades. Tothom cap allà a animar i a seguir el nostre camí!! Força UESC!!!



Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google: