Partit intens i vibrant, un més, el viscut en una tarda radiant de diumenge al PAV3. Com que no teniem res més que fer després del vermut i l'arròs, ens hem plantat tots al pavelló per veure un bon espectacle...
Ens visitava un equip Kiri compacte, petit i ràpid, plantant força més cara que al partit jugat a la seva pista.
I així començava el primer periode, amb un estira i arronsa entre l'atac ordenat de la UESC, amb un relatiu encert en el tir exterior, i uns contraatacs mortals del Sant Quirze dirigits per les seves base i escorta que deixaven l'Usain Bolt en ridícul. Molt de treball de les nostres a dins l'ampolla malgrat el ritme de joc era clarament de les rivals, i això es traduia en alternatives constants al marcador, amb petites diferències de 2-3 punts, per arribar al final del primer quart assenyalant orgullós un 21-18 de partidàs.
Al segon quart el joc es va anar serenant, i la UESC va aconseguir imposar la seva forma de fer. Ja sol ser el segon el millor quart de les nostres misses. Encert en la jugada assajada (bloqueig a dalt i penetració per una o altra banda, o tir exterior), encert en el tir de tres, domini al rebot i sobretot una defensa més pressionant que impedia les rivals córrer tan lliurement. D'aquesta manera les nostres aconseguien anar eixamplant la distància al marcador fins al final del quart, amb un triple diguem-ne que "inusual" sobre la botzina.
Deu punts d'avantatge que ja feien presagiar una segona meitat del partit plàcida i dominada... però no senyors, les nostres misses no volen això, les nostres misses tenen comissió sobre les ventes del Sintrom, i a fe que la volen cobrar!
Amb els primers dos minuts del tercer quart ja n'hi havia prou per entendre això de la comissió. Un autèntic daltabaix de falta de ritme, rifes de pilota amb pèrdua assegurada, pressió a destemps i nul encert al tir, sense esperar a que ningú tingués opció al rebot... pa qué. I per la seva banda, les kiris a lo suyo corrent i encistellant triples increïbles. El resultat d'aquest còctel no es va fer esperar: 51-43, 51-47, 51-50... immersió.
Per sort, aquest equip ja està tan acostumat als seus propis Dragon Khans que la capacitat de reacció no es perd mai. Amb cops de geni i empenta, i una mica més d'encert i paciència per tornar a la jugada assajada, es va parar la immersió per reflotar el submarí i deixar un 61-57 decorós al final del fatídic quart.
I així tot presagiava un nou final apretat, un més. El desenvolupament del darrer quart ha estat de poder a poder, amb un desgastament físic de les petites dels dos equips encomiable, corrent més quilòmetres que un F-1. Després que la UESC aconseguís el seu tímid avantatge, un Sant Quirze gran i crescut aconseguia, amb molt de treball, empatar el partit a 75 punts a falta d'un minut i mig. La tensió i els esforços en defensa eren tan grans que aquest resultat s'ha quedat enganxat amb Loctite al marcador fins que faltaven 15 segons!! Llavors una història que ja va semblant habitual: errada en atac per precipitació, falta personal amb dos tirs errats per la jugadora kiri, treiem faltant 8 segons, jugada que acaba en personal d'elles i tirs, per sort encertats per part nostra. Treuen amb només 3 segons de temps i aconsegueixen (misses, això nunca mais!!) arribar a la línia de 3 i tirar, però per pura xamba no entra. 77-75 i els punts per Sant Cugat.
En resum: algú ha vist per quin forat s'han escapat els nostres deu punts d'avantatge? Bufff...
El dissabte que vé ens espera el Tecla Sala en un altre partit d'odi frontal a les migdiades. Tothom cap allà a animar i a seguir el nostre camí!! Força UESC!!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada