Partit complet el que hem presenciat aquesta tarda, amb les potes de les gambes de l'arròs sortint encara per la boca, al vell Pavelló de Bufalà (Badalona autèntica).
Un partit que s'ha decidit pels cànons del bàsquet: encert al tir i domini dels rebots, tant en segona com tercera i fins i tot quarta opció. Felicitats per això, Misses!
El primer quart ha començat com comencen els primers quarts d'aquest equip. Podriem dir que si eren les quatre, que si els biorritmes blablabla... La Bio no sé, però el ritme el posaven les rivals, amb més ganes de córrer i una certa barreja d'encert i sort en els tirs de tres. La veritat és que amb el 10-4 que marcava el lluminós transcorreguts els primers cinc minuts, el nerviosisme rondava l'afició a la grada-balcó de Bufalà. Seria la seva defensa estranya, barreja de zona i individual, o seria la nostra desgana, el cas és que la cosa ha anat empitjorant una mica, fins que l'equip ha fet (com les pseudopatates Pringles) pop! i d'un 13-6 a falta de 3:40 hem passat a un 13-13 a falta de 2:40. Màgia UESC, o millor dit més garra i més ganes. Les rivals han reaccionat tímidament però no han pogut evitar que el vendaval passés per davant i el primer periode ha caigut del costat vermell-i-negre, 17-21.
I a partir d'aquí el partit s'ha trencat. I s'ha trencat bàsicament perquè al segon periode el nostre equip ha exhibit aquells cognoms que de vegades amaguen tant: primer cognom Tir, segon cognom Rebot. En una seqüència de pressió a tota la pista sobre la seva pujada de pilota, obligant diverses vegades als 8 segons, l'equip ha recuperat innumerables pilotes que ràpidament es convertien en entrada, però sobretot en tir amb un respectable percentatge d'encert, trencant la seva defensa zonal. I quan no s'encertava, rebot i cap a dins. I així anar fent una i altra vegada, deixant les rivals clavades a 21 punts fins a falta d'1 minut i mig per acabar el quart.
Sense pietat, ens hem anat al descans amb un 27-39 força clar. I això fins i tot tenint en compte que a falta de 2 segons el Marçal ha demanat temps mort, prepara la jugada per la possessió curta, no fan cas de res, perden la possessió per 5 segons sense treure i la cosa acaba amb dos tirs lliures en contra amb el temps exhaurit... Pa matal-las.
La resta del partit ha estat un estira i arronsa al voltant d'aquesta distància al marcador. Quan la pressió de les nostres misses baixava, elles recuperaven marcador. Si tornava la pressió, la diferència se n'anava fins als 18 punts. Així ha estat al tercer quart, on el nostre encert en tir ha baixat bastant, però l'eficàcia als rebots continuava, especialment als defensius. I al darrer periode, aprofitant que les nostres s'han trobat una mica descentrades (hi havia moltíssima gent aliena al partit al voltant de la pista, entrant i sortint constantment dels vestidors, etc), les badalonines han retallat distància fins a un 49-61. Tímida reacció que ha durat només uns minutets perquè de seguida ha tornat a aparèixer la pressió dos (i tres) contra u, i els cognoms han tornat a lluir: bon tir i rebots inapelables, i el Sintron al fons de les motxilles ben guardadet.
El resultat final és clar: 55-74, puntets al sac i ara a esperar el Sant Quirze (compte, el proper diumenge, no el dissabte).
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada