Grandíssim espectacle el que s’ha viscut aquest matí al PAV1.
Un cop resolt el campionat en favor del Círcol
Catòlic de Badalona, la Unió Esportiva Sant Cugat i el CB Calella es jugaven la
segona plaça del grup. Amb una victòria d’avantatge per les locals i un
desavantatge de deu punts en el partit d’anada, una victòria per onze punts o
més de la UESC les hagués deixat matemàticament segones a manca de dues
jornades per disputar. Les expectatives eren grans i el repte difícil, donat el
bon joc exhibit per les del Maresme en l’anterior enfrontament. Per tot això,
les graderies estaven més plenes que mai, amb aficionats vestits amb els colors
negres i vermells i la vessant més jove amb animació amb bombo.
El partit ha començat amb molt ritme des de l’inici, un ritme que no ha decaigut pràcticament en cap moment al llarg dels quaranta minuts de joc. Potser amb un excés de precipitació i sense control en el rebot defensiu que permetia cistelles en segones opcions de les visitants, la UESC ha aconseguit mantenir un tanteig equilibrat al final del primer tram tot i les bones maneres de l’equip taronja:
Els següents minuts han estat de domini local,
amb un joc molt ràpid, transicions precises i encert cara a cistella. Han
capgirat el marcador i han passat a comandar el matx: 17-15.
Més igualtat en el tercer parcial, però aquest
cop lleugerament decantat pel bàndol visitant. La rapidesa i la intensitat en
el joc ha fet que hi haguessin nombrosos contactes i com a conseqüència, moltes
faltes personals, sobretot per la banda santcugatenca. Els tirs lliures els
aprofitaven convenientment les noies del Calella amb un bon percentatge de
transformacions. Al final, 22 a
23.
Al quart període ha estat el del trencament del partit. Amb un cinquè visitant sense les seves figures i baix d’estatura, les negres han aprofitat per fer valer la seva força física, la seva grapa i la fam per guanyar. Amb una pressió asfixiant a tota la pista, robaven les pilotes amb facilitat, anotant des de totes les posicions i generant la il·lusió en el públic assistent. S’arriba a la mitja part amb un marcador de
A la represa, la intensitat exhibida per la UESC ha permès eixamplar el marcador tres punts més però perdent ja a aquestes alçades del partit dues de les seves jugadores per cinc faltes personals. S’arribava així a la diferència necessària –onze punts- però quinze minuts per endavant i amb la incertesa de saber si podrien aguantar la previsible empenta final del Calella. 40-29.
Al sisè vuitè s’esperava una altra estirada en el marcador per l’estructura de quintets semblant al del quart, però el cert és que les del Maresme han apretat i han fet algun bàsquet de qualitat retallant diferències. Aquest fet no esperat ha fet que l’afició local comencés a animar amb molta força. El bombo sonant i la gent cridant. Una cistella de tres punts de la UESC sobre la botzina final ha fet embogir la grada i ampliar en un punt el resultat, 47-35.
A partir d’aquí, i podent fer tots els canvis
que es volguessin, l’entrenador visitant ha tret tot el seu potencial mentre
que les noies d’Èric Gil, amb menys efectius i carregades de personals han
hagut de fer gala de tots els seus recursos per afrontar aquest fet. I és en
aquest punt on s’ha evidenciat el títol de la crònica. L’equip s’ha fet gran. A
banda del molt bon partit realitzat per totes les jugadores, cal destacar la
solidaritat, l’esforç, les ganes de guanyar, la lluita, el coratge, i la
demostració d’una millora en molts aspectes del joc. Una altra de les noies ha
estat expulsada per cinc faltes, però no han defallit. Han controlat els nervis
i totes elles han jugat un rol decisiu per arribar a bon port. Amb una punta de
quinze punts a favor, ha finalitzat el període amb un 54 a 43 esperançador.
I així començava el darrer parcial. Amb un CB Calella pressionant a tota la pista, bloquejant les línies de passada, superiors sota els taulells i una UESC precipitada, que perdia pilotes en atacs de vertigen tan bon punt aconseguien travessar la línia de mig camp. Punt a punt –molts tirs lliures- les taronges s’anaven apropant. La grada estava posseïda pel nerviosisme. El temps semblava no passar. Les visitants s’han posat fins a sis punts a sota a manca de poc més d’un minut i possessió de pilota. Però la lluita incansable de les santcugatenques ha aconseguit trencar la dinàmica, fent un parell de bones combinacions en atac amb bon criteri de circulació de pilota, traduint-se en un tir lliure i una cistella per acabar el partit guanyant de nou i quedant-se a les portes de certificar la segona posició. Resultat final: 64-55.
La propera jornada serà d’aquí a dues setmanes a Mollet del Vallès. Es podrà celebrar el segon lloc ja definitivament? Esperem que sí.
Mentrestant, a continuar entrenant i
treballant dur.
