diumenge, 18 de novembre del 2018

18/11/2018 Gramenet BC - UESC: Aigua i vent


Matí plujós avui al Pavelló del Raval de Santa Coloma, un dels llocs amb més fàcil aparcament del circuit basquetbolero català😜. De totes formes, la pluja caiguda no ha pogut aigualir l'intens espectacle que hem vingut a presenciar.

Un partit entre la Grama, vella coneguda, i la UESC jugat de poder a poder. Una victòria que suposa un bon pas endavant no només per la nostra classificació sino per la nostra concepció d'equip. Perquè avui hem vist jugar les nostres bufant fort en diverses fases del partit. També, però, n'hem vist una cara més líquida, menys consistent. Vent i aigua, com a tota llevantada.

El joc ha començat dubtós, una mica gris com el dia. Entre unes que no encertaven en el tir i les altres que no l'encertaven en la passada, els primers quatre minuts han transcorregut sense pena ni glòria i l'esplendorós i futbolístic parcial així ho demostra: 2-2. Superats aquests primers minuts, les nostres han començat a imposar el seu (avui magnífic i cada cop millor) tir exterior i han aparegut les primeres goteres a l'ampolla de la Grama. Parcial de 4-10 i primera arrencada col·lectiva de bon joc. Després d'un parell de minuts incerts, ha arribat la primera ventada forta. Amb un ritme súperintens (però súper súper) que les rivals ni entenien ni podien seguir, els robatoris de pilota sobre la seva sortida competien amb els triples i, sobretot, amb les combinacions d'equip. Hem presenciat moments de joc estelar durant aquests minuts i la filtració d'aigua s'ha fet més gran: 13-24 al final dels primer deu.





 



El principi del segon període ha parat el vent i el joc ens ha tornat a la grisor per ambdues parts: quasibé 3 minuts sense canvis al marcador. La baixada d'intensitat ha estat ben aprofitada pel sorollós entrenador rival per introduir uns quants canvis i guanyar en altura i efectivitat. Les nostres s'han vist superades per una pluja fina de la Grama tant en defensa com sobretot en atac, i la distància al lluminós s'ha reduit. Parcial de 8-5 i 21-29 a falta de 3 minuts. Un reajustament al nostre equip i una millora en l'eficiència de tir, combinat amb les numeroses faltes que convertiem als tirs lliures han estabilitzat el partit i la diferència s'ha mantingut fins a la mitja part: 25-33.







Les grises cap al vestidor i les de vermell i negre cap a la xerrada que tant agrada aquest croniquero...



Durant el tercer periode, la intensitat de la llevantada ha tornat a aparèixer. Velocitat sobre pista, pressió asfixiant i defensa agressiva amb clar domini dels rebots. Molts esperàvem que la Grama no podria seguir-ho però no ha estat així. Les jugadores rivals han sabut plantat cara i han donat un gran rendiment. Si combinem això amb un menor encert en les entrades i tirs de les nostres, i una certa precipitació en no esgotar el temps de possessió quan anàvem clarament per davant en el marcador, les distàncies s'han anat mantenint entre +6 i +10 punts i el partit semblava en tot moment encarrilat però no decidit: 38-46.









I no n'estava, no, de decidit. Ha hagut d'arribar una fase de joc "líquida" de les nostres misses per complicar la situació al quart periode que, com tots sabem, és el més indicat per complicar-se la vida. Relaxació en defensa (hem baixat la pressió sobre la sortida i pujada de pilota que tants rendiments ens havia donat), i desencert en atac contra el seu canvi a zona amb entrades a cistella que s'estrellaven contra les torres rivals. Així un i altre cop, i les goteres s'han traslladat al nostre costat. La distància s'ha anat reduint fins a +4 a falta de 5 minuts i tota l'afició rival s'ho començava a creure. A partir de llavors, el nostre equip ha fet d'equip i amb molta capacitat de sacrifici i d'ajuda s'ha parat la via d'aigua. Ni tan sols un miniparcial al nostre favor ha disuadit la Grama d'intentar-ho i amb una antiesportiva a favor desaprofitada per part nostra (1 punt de 5 possibles en fase final de partit, misses) i un parell de ganxos de les seves pivots, ens hem plantat amb un 48-52 a falta de 35 segons força amenaçant. En aquell moment ha tornat a aparèixer una minillevantada. Amb el 3+2 (3 petites i dues grans) i amb molt d'ofici (avui sí, segons finals del partit jugats perfectament) hem aconseguit tenir la situació controlada i fins i tot un bàsquet per acabar el partit amb el 48-54 final.






Amb aquest resultat assegurem la tercera posició al Grup, a l'espera dels partits amb les dues primeres (Front Marítim i Sant Josep Obrer) que compten els seus partits en victòries.

El proper partit serà dissabte que vé amb el Sagrat Cor al PAV1, esperem que amb més vent i menys goteres!!



Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada