Maratonià partit el que ha tingut lloc al pati de l'escola del Carme de Sabadell.
La UESC defensava el liderat i volia consolidar-lo amb una victòria a domicili davant les segones classificades fins el dia d'avui. I així ha estat finalment després de gairebé dues hores i mitja de joc.
El matx ha començat de manera igualada. Les santcugatenques ho intentaven, però la pressió en la sortida de la pilota no resultava satisfactòria i això deixava alguna jugadora contrària en bona posició per fer cistelles fàcils. Les visitants feien circular bé la pilota en atac i es treballaven a consciència les seves opcions, equilibrant força el marcador. Resultat després de cinc minuts: 8 a 6.
El segon període ha estat més favorable a les locals, que han aconseguit finalitzar-lo amb una renda de sis punts (15-9). La pista reduïda, les porteries sota les cistelles i un sòl molt dur que feia rebotar en excés la pilota, eren moltes variables a les que les noies d'Oriol Català els hi ha costat d'adaptar-se. A més, l'arbitratge summament estricte, tampoc ajudava a un bon ritme de partit. Les nombroses faltes i violacions s'anaven succeint, i ja s'intuïa que seria un encontre llarg.
Els cinc minuts següents han estat els de l'inici de la recuperació de les negres, que ja començaven a fer-se seves les característiques de la pista i l'entorn. Jugades boniques, solidaritat i precisió per rebaixar a només dos punts la diferència (20-18).
A l'últim vuitè abans de la mitja part, la UESC amb un equip molt més alt i poderós que el quintet de les Sabadellenques, ha sabut aprofitat aquest fet i capgirar el marcador. A aquestes alçades del matx, el nombre de faltes personals era ja més que considerable, i feia preveure moltes exclusions per cinc faltes, com així ha acabat essent. Les blanques aprofitaven els nombrosos tirs lliures per anar fent la viu-viu i seguir vives en el partit malgrat ser molt inferiors en joc i en grapa. Resultat al descans: 26 a 29. I l'entrenador local es començava a posar nerviós perquè no li agradava el rumb que prenia el partit.
Després de la represa, les visitants aconseguien mantenir amb penes i treballs l'avantatge, sense control real del joc. Una contractura muscular ha fet retirar una jugadora de Sant Cugat i no ha pogut tornar a jugar. Aquest fet no ha descentrat l'equip però, que ha continuat posant força voluntat en totes i cadascuna de les accions. Els aficionats a la grada estaven nerviosos per les constants interrupcions en el joc, despertant aquell entrenador que tothom porta dins fent tota mena d'observacions al voltant de les diverses casuístiques del joc. Així, aquest tram a acabat encara del costat visitant, 34 a 36.
El següent tram ha tornat a ser local. La manca de ritme per les faltes personals, les passes, la repetició en els llançaments de tirs lliures, els dobles i tot un reguitzell d'aturades ha perjudicat clarament les noies de la UESC, acostumades a un ritme alt de joc i amb intensitat, i han començat a desconnectar-se del partit. Conscients d'això, des de la banqueta s'ha esperonat al públic que s'ha desplaçat fins a una de les capitals del Vallès Occidental amb càntics d'ànims i suport al seu equip. Crits de Sant Cugat, Sant Cugat han aparegut durant uns minuts. Això no ha impedit però, que l'Escola del Carme capgirés el marcador, 44 a 42.
A manca de només dos períodes, els nervis ja s'havien fet els amos i senyors a les grades, amb un desenllaç incert del partit. Mal període de les negres, que han tingut molts problemes per anotar, arribaven tard a la pressió i els hi assenyalaven nombroses faltes personals. Les locals pràcticament no encistellaven de jugada, però anaven sumant punt a punt en els tirs lliures, cosa que no ha fet la UESC. Les eliminades han anat desfilant d'un cantó i d'un altre tal i com es preveia, i l'equip local s'ha anat distanciant a poc a poc, arribant a la fi del setè parcial amb cinc punts de marge en el marcador: 50-45.
Però és clar, la muntanya russa d'emocions encara no havia finalitzat. Amb energies renovades i amb total i absoluta decisió, les visitants han tornat a recórrer a la grapa, la intensitat, la defensa absoluta, amb pressió, ajudes, recuperació de posicions, tot el manual de la bona defensa s'ha posat en funcionament per una sola fi: guanyar el partit. I ja coneixem com les gasten en els finals ajustats, de la millor manera possible. Una primera cistella per situar-se a tres punts per sota a manca de quatre minuts. Un parell de minuts més amb anades i vingudes i tirs lliures fallats pel Carme i una altra cistella negra: 50 a 49 a manca de dos minuts.
La pressió i les ganes de recuperar la pilota ha donat els seus fruits i gràcies a una intercepció en camp rival, ha propiciat una falta personal amb un tir transformat. Empat a cinquanta i poc més d'un minut de coll. Un parell d'atacs infructuosos per banda i a poc més de mig minut per acabar, dos tirs lliures locals. Silenci absolut. Expectació. Error en els dos llançaments i rebot visitant. El públic animant, cridòria a cor què vols, els ingredients del bon bàsquet estaven servits.
Atac visitant llarg però que acaba amb la pilota fora. Servei per les blanques. Poc més de dotze segons. Defensa individual. Aconsegueixen passar el primer nivell de pressió però tan bon punt creuen el mig camp, la major recuperadora de pilotes de la UESC la roba i es disposa a encarar la cistella sola, sense oposició. Sona un xiulet. L'àrbitre assenyala dobles en la conducció de la pilota. Desesperació de jugadores i aficionats. Set segons de joc. Servei de banda per l'Escola del Carme des del seu propi camp. Pressió asfixiant per impedir una bona passada. Braços en aspa, cames flexionades, pupil·les dilatades. Passa un segon, i dos, i tres....fins a cinc. Torna a sonar el xiulet. Pilota per la UESC! Acte seguit, l'Oriol Català demana un temps mort. Cal dissenyar bé aquest darrer atac.
Les jugadores ben obertes i servei de banda. Pilota per la base, que aguanta la pilota un parell de segons circulant per l'exterior de la línia de tres punts. Fa un moviment de falsa entrada passant la pilota a una pivot que entra dins l'ampolla i llança a cistella. pilota al taulell i recuperació santcugatenca. Passada a una altra companya que s'aixeca, i un munt de braços i mans se li abraonen. Falta personal. Tots els ulls es fixen en el marcador: 00:00. No hi ha temps per res, tan sols per dos tirs lliures.
El silenci torna a la pista. Les jugadores del Carme s'alineen al llarg de la seva banqueta expectants i suplicant per dues errades. Al mig del camp, jugadores de la UESC abraçades i amb confiança.
Primer tir lliure. Al cèrcol. Mostres d'ànim. La jugadora respira fons i ho torna a provar. Mira la cistella, s'aixeca, llança i....bàsquet!
Els crits d'alegria d'unes contrasta amb la decepció de les altres. Salutacions esportives a la pista i abraçades i crits d'eufòria dels familiars de les guanyadores.
Una rotllana negra al bell mig del camp dóna per acabat el matx amb alegria infinita.
Final del partit: 50-51.
Amb aquesta victòria la UESC encapçala clarament el grup amb tres victòries en tres partits disputats. La setmana vinent, descans.
Ubuntu!
Totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada