A les instal·lacions del Lestonnac, un clàssic de la Barcelona clàssica, ens hem trobat amb la sorpresa: pista exterior, fred, camp molt petit... uns quants condicionants.
I això que durant la setmana les noies havien treballat la passada llarga amb les dimensions de camp normals. Ho haurem de posar en pràctica en una altra ocasió.
El partit ha començat com el dia i la pista: fred i petit. Elles han fet d'inici una pressió a dalt, que al cap d'uns minuts han retirat perquè no tenia resultats i perquè era molt clar que no aguantarien l'exigència física. Moltes errades en les passades i amb el tir per part dels dos equips i només alguna arrencada individual per part nostra han propiciat un lleuger avantatge al marcador (10-16).
El segon periode ha tingut dues parts molt diferenciades: una primera en la que la UESC ha entrat en calor, han aparegut certes jugades de combinatòria, bon rebot i contraatac per despenjar-se al marcador fins a 12 punts. El pati semblava territori conquerit, o almenys així s'ho pensaven les nostres misses.
Però els patis de l'Eixample han estat i són sempre places difícils. Així, hem presenciat una combinació letal de bucle de tirs de tres fallats per part nostra (misses, a més de tirar de tres i fallar es poden fer altres coses en atac!) i la reacció de les Lestonnaques, liderades per la seva millor jugadora. Aquesta reacció s'ha traduit al marcador: l'avantatge era només de 5 punts a la mitja part.
El tercer periode ha continuat en la mateixa línia: desencert nostre en atac i encert per part d'elles, especialment de la mateixa jugadora que ens ha fet un 9 amb penetracions constants. El pati començava a ser una mica tètric per a la UESC. L'avantatge s'anava reduint i oscil·lava entre els 3 i els 5 punts. Només una reacció tècnica, posant a una defensora sobre la seva jugadora franquícia ("Miss Sada, deténgamela") i un joc revifat amb més entrades, control de rebots i contraatacs, ha aconseguit desequilibrar de nou el marcador. En una bonica al·legoria, el sol ha sortit en aquells moments al pati gris i entre el públic i banqueta congelats han tornat a aparèixer alguns somriures.
El quart periode ha estat un tràmit, on les nostres han aconseguit mantenir l'avantatge de 10-14 punts fins al 44-56 final.
En resum: un partit-avís. Un partit no està guanyat fins la botzina del quart periode, misses. I la pista també juga...
La propera setmana rebem el Cercle Catòlic, un rival directe en les nostres ambicions de perseguir els dos líders del grup 2. Necessitarem tota la concentració per poder optar a la victòria, ja ho vem veure al partit jugat contra elles a L'Hospitalet. Força UESC!!
Com sempre, trobareu totes les fotos del partit a l'àlbum Google:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada